La devoció a la Mare de Déu


Història

VOT DEL POBLE A LA MARE DE DÉU DE LA CANDELA.

El 28 de gener de 1791 davant del notari Ignasi Cases i en presència del rector Jaume Cessat, Pau Baldrich, va signar el document amb la fundació pia d'una processó en honor de la Mare de Déu de la Candela, en agraïment per tots els favors que la ciutat havia rebut des de feia segles. Hi fa constar en l'acta que "es repeteixi de deu anys en deu anys perpètuament". Amb aquest gest, en Pau Baldrich materialitzava l'última voluntat de Mn. Josep Perellada, un prevere de Sant Joan que havia mort uns anys abans. La processó d'aquell any va ser la primera celebració de les Festes Decennals.

Fets de la nostra història

GUARICIÓ DE LA «GLÀNOLA»

Per l'any 1.348 Valls va sofrir la més devastadora epidèmia, la «glànola», que a Catalunya va fer estralls mai vistos, i assolà poblacions enteres. Causa terror llegir que a Valls ja no era possible l'assistència de sacerdots, metges ni auxiliats perquè la mort feia caure les dues terceres parts de la població, i es perderen molts excel·lents barons i s'estroncà la descendència de molts llinatges.

Es feren moltes pregàries públiques amb doloroses penitències, demanant auxili al cel, i s'acudí en romeria als santuaris de més devoció comarcal; fins que un frare franciscà d'Escornalbou, predicant als fidels, els va exhortar a recórrer a la Mare de Déu davant de la imatge de la Mare de Déu de la Candela, que tenien oblidada en la mateixa església parroquial on “estava amb gran senzillesa - que no li cremaven llum - ni tampoc li feien festa” . La tradició unànimament ens diu que, amb indescriptible emoció, fou portada la imatge a l'altar major, on la gent li va pregar amb la més fervorosa de les súpliques, i la Mare de Déu els obtingué immediata guarició d'aquesta pesta.

Els vallencs en tragueren la maternal ensenyança que calia honorar aquella sagrada imatge. De llavors, de generació en generació, ha rebut l'amor de tots, i sota el mantell de la qual tots hem estat protegits.

LA PLAGA DE LA LLAGOSTA

Diu la tradició i la història que, el juny de 1687, la costa fou invadida per aquesta plaga, i que el nostre terme en resultà molt perjudicat. Tarragona demanava auxili als pobles veïns, i Valls es veié precisat a fer esforços heròics en defensa del camp, i es constituïren brigades de cent homes, que es rellevaven constantment, emprant els mitjans oportuns. Amb gran ardor es feren les tradicionals pregàries al Santíssim Sagrament de dia i de nit, i tingué lloc una imponent processó per la vila, amb estacions en cada temple, en què es portà el Senyor i la imatge de la Mare de Déu.

En l'acta notarial de fundació del Desenari davant del notari Ignasi Cases es reflexa la magnitud de la protecció de la Mare de Déu en fer constar “per la seva mediació el total extermini i destrucció de la voraç llagosta que l'any 1687 inundà tot el terme i n'assolava els camps; de manera que després d'una solemne processó de pregàries i altres cultes tributats a la sagrada imatge, es va aconseguir el sospirat triomf i més abundant collita que les anterior, no sense molta admiració de tota la comarca”.

LA INSTITUCIÓ DE LES FESTES DECENNALS DE LA MARE DE DÉU DE LA CANDELA

La devoció a la Mare de Déu de la Candela va prendre un gran relleu en la Fundació de les Festes Decennals. El seu origen el devem a la deixa que Mn. Josep Perellada Salabert, beneficiat de la Comunitat de Preveres de Valls, va fer a la seva mort l'any 1788. El seu marmessor Pau Baldrich va ser l'encarregat de materialitzar la seva última voluntat.

El dia 28 de gener de 1791, a casa del notari Ignasi Casas, es reuniren una representació de la Comunitat de Preveres encapçalada pel Dr. Jaume Cessat, i el Dr. Pau Baldrich, amb la presència dels regidors de l'Ajuntament, per signar el document on s'estipulava que cada deu anys es faria una processó solemne en honor a la Mare de Déu de la Candela. La imatge hauria d'ésser portada en una civera per quatre sacerdots de la Comunitat, hi havien d'assistir tots els preveres i l'Ajuntament miraria que totes les confraries vallenques hi assistissin amb els seus respectius patrons.

Es determinava que davant l'església de les Monges Mínimes es cantaria una solemne Salve Regina i que la Mare de Déu havia d'anar sota un tàlem, portat per persones designades per l'Ajuntament, però que no en formessin part. També es demanava que, per donar més brillantor a la celebració, en el sermó del diumenge anterior a la Candela els sacerdots exhortessin els fidels a participar a la processó, amb candeles, tot recordant els grans favors rebuts per la Mare de Déu.

Des d'aleshores, la ciutat de Valls, cada deu anys, ha refermat el vot de fidelitat a la Mare de Déu de la Candela.

GRANS FAVORS PARTICULARS

En la guerra de la Independència (1811), el batlle de Valls Pau Baldrich va lliurar a les tropes espanyoles un dipòsit de queviures que tenien les tropes franceses, i for capturat per aquestes, les quals ens ser a Constantí, en la seva retirada vers Tarragona, el posaren en capella esperant executar la sentència de mort. Com a bon vallenc fundador de les Festes Decennals, va fer una ardosa oració a la Mare de Déu de la Candela suplicant l'alliberament. I heus aquí que quan ja el piquet d'execució estava a punt de sacrificar-lo, la sobtada arribada de les tropes espanyoles desbandà els soldats francesos i no s'acomplí la sentència.

Un altre prodigi sorprenent fou la sobtada curació de Francesca Bru Poblet, que feia tres anys que sofria una gravíssima malaltia i es temia la seva mort. Al pas de la processó de les Festes Decennals de 1901, ella va demanar el remei, la resignació o la mort. No havia passat mitja hora, que va abandonar el llit i durant les mateixes festes va poder anar al temple a agrair el benefici a la Mare de Déu, i conservà la salut molts anys.

LA CONFIANÇA TRADICIONAL

Referint-nos només al segle passat, direm que a la Mare de Déu de la Candela acudiren autoritats i poble el 1804 per por del còlera, que ja no va acostar-se a les nostres terres.

Quan el 1832, des de diversos llocs d'Europa, s'apropava aquella mortal epidèmia, no foren prou extensos els nostres carrers per distribuir-s'hi la Processó de pregàries, que la Verge va escoltar. Quan el 1834 ja n'era víctima Tarragona, autoritats i poble en ple cordialment li pregaren, i li agraïren amb Solemne Novena i Processó.

Deu anys després el còlera es declarava a Valls, amb gran intensitat, ja que moriren 450 persones en catorze dies, però cessava com per miracle per les súpliques de Maria, que fou portada en grandiosa Processó de gràcies amb 1.800 torxes, en la qual es remarcava que els que moriren tingueren tots la sort de rebre la Comunió del Senyor. En reproduir-se l'any següent, tot i els molts casos de Reus i Tarragona, foren escassos els de Valls, la qual cosa fou celebrada amb la solemne Novena, una rica corona i ornamentació de la capella.

El 1865 i 1885 l'epidèmia invadí la rodalia, però va fer poques víctimes a Valls. L'agraïment fou sentit i, pel favor de 1865, l'any següent es feren festes a l'estil de les Decennals.

Són fets destacats entre els molts que tan fortament fan sentir entre nosaltres la maternitat de la Mare de Déu de la Candela.

LA CORONACIÓ CANÒNICA DE LA MARE DE DÉU DE LA CANDELA

El gran dia de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Candela fou el de les Festes Decennals de 1911. Entrada al temple la Solemne Processó de les Candeles, presidida per l'Excm. Sr. Arquebisbe de Tarragona, el Sr. Alcalde solemnement féu lliurament de les corones per a la Verge i l'Infant, i tot seguit començà l'Ofici Pontifical amb l'assistència dels tres bisbes que la ceremònia requereix, que foren els de Lleida, la Seu d'Urgell i Girona. Glossada amb gran eloqüència la significació de coronar canònicament la imatge de la Mare de Déu de la Candela, i acabat el Sant Sacrifici que celebrava el mateix Sr. Arquebisbe, va pujar com a delegat del Papa a coronar el front de la nostra Mare entre una veritable explosió d'entusiasme religiós de tot el poble que, a través de la seva profunda emoció, feia sentir les seves veus a Maria per damunt de les melodies de les bandes de música i de l'orgue. Mai una massa de vallencs no havia estat enfervorida de tan elevada emoció.

Que sempre ens valgui davant de Déu la nostra “Regina i Mare de Misericòrdia!”.

LA SALVE

L'any 1911, la coronació canònica de la Mare de Déu va fer créixer tant la pietat que féu possible i fàcil la institució de la Salve cantada al cap al tarf de tots els dissabtes de l'any. Foren molts els devots que es van allistar per sostenir amb esplendor aquesta salutació mariana. Fins el 1936 voltejava la campana durant un quart d'hora en amorosa crida, i, amb gran concurrència de fidels, la Parròquia i la Comunitat de Beneficiats de Sant Joan Baptista, en formació solemne, anaven a l'altar de la Mare de Déu, totalment il·luminat, on es cantava la popular antífona mariana, els versicles de la qual alternaven amb melodies d'orgue. Es podia veure com pels carrers immediats afluïen al temple al comàs de les darreres campanades, els grups de devots somrients de filial alegria mariana, primera sensació de la festa dominical de l'endemà.

Bon punt refet el temple de la devastació de 1936, i restaurada la imatge de la Verge, reapareix el 1940 el cant de la Salve davant de la Mare de Déu, que s'ha mantigut sense interrupció fins ara.

Déu faci que cada generació pugui cantar a la “Reina i Mare de Misericòrdia”. La qui té els “ulls misericordiosos” per atendre els seus fills en totes les necessitats. La qui ens mostra el seu Fill Jesús, fruit beneït del seu ventre, i enforteix la nostra esperança.

LA RESTAURACIÓ DE LA IMATGE

L'any 1936 l'església de Sant Joan va ser saquejada i destruïda, i es van perdre la majoria dels altars i dels objectes religiosos. Algunes persones van poder preservar alguns dels objectes i de les imatges, però la imatge de la mare de Déu de la Candela va ser trencada en diferents fragments i va ser llançada al foc al Vilar.

En acabar la guerra es van poder reunir els fragments que algunes persones piadoses van poder rescatar i, restaurada el 1940, fou rebuda entusiàsticament, procedent de Barcelona, a la plaça de Sant Francesc, on el restaurador va jurar davant dels Evangelis i a presència de les autoritats que era la mateixa imatge resultant dels fragments presentats. La gent emocionada no sabia dir altra cosa que: “És la mateixa! És la mateixa!” I en fervorosa processó fou conduïda a la parròquia de Sant Joan, on fou instal·lada provisionalment a l'altar major, i més tard a l'altar de Sant Blai, fins que es va poder reintegrar al seu cambril. Passada la crisi econòmica de la postguerra 1936-1939, en les Decennals del 1951, el poble oferia una bella i rica corona, que va presnetar a l'Emm. Prelat el digne Alcalde de la ciutat. Fou cenyit el front de la Mare de Déu del Prelat celebrant.

La immensa multitud cantà una Salve amb indescriptible i exuberant entusiasme.

LA PROCESSÓ DE LES FESTES DECENNALS DEL 1991

La Processó de les Festes Decennals, dedicada a la Mare de Déu de la Candela, no ha deixat de realitzar-se durant tots aquests anys, malgrat les dificultats que poguessin sorgir, excepte en situació de guerra. És un exemple de la fidelitat i de la constància en el compliment del vot de poble.

En les Festes Decennals de l'any 1991 alguns temien que les celebracions religioses no tindrien la importància de les festes passades, però es van preparar amb tot l'entusiasme i devoció que sempre han mostrat els vallencs per la Mare de Déu de la Candela.

Arribat el dia, el temps es presnetà ventós i amb pluja, i deslluí la festa. A la tarda, a l'hora de la processó, el temps continuava igual, però l'església de Sant Joan es va omplir de fidels que esperaven el senyal de sortida de la processó.

En veure que el temps no millorava, la comissió organitzadora de la parròquia es va reunir a deliberar si ajornaven la processó per un altre dia, però no s'arribà a cap acord.

La devoció dels fidels que omplien el temple i reclamaven sortir malgrat el mal temps va ser el factor que va decidir la balança. Es va donar l'ordre de sortida i l'aplaudiment dels fidels va ratificar la decisió.

Els abrics i paraigües eren insuficients per protegir els fidels, però, confiant sobretot en la protecció de la Mare de Déu, es formà la processó i va sortir, un any més, al carrer acompanyant la Mare de Déu de la Candela pels carrers del poble. L'aigua va apagar els ciris i les torxes, però no va disminuir la voluntat i la devoció dels fidels.

No dubtem que la imprudència dels fills va ser ben rebuda per l'amor de la Mare. I l'exemple del passat ens ha d'esperonar per mantenir-nos fidels a la devoció a la Mare de Déu de la Candela i per comunicar-la a les generacions futures.

Imatge i Cambril

Novena

VIROLAI

Flor de febrer, que el nostre cor anhela,
de la ciutat Estel.
Il·luminats per la vostra Candela
guieu-nos cap al Cel.

En lloc humil, la vostra bella imatge
des l'antigor restava en greu oblit;
un jorn fatal, el llamp del mal oratge,
despietat, la població ha ferit.

Diuen els vells, que vostra imatge pia
fóra el remei del malestruc flagell;
tots els vallencs de vila i rodalia
s'han abrigat en vostre blau mantell.

En ric altar de ciris rodejada,
rebeu de Valls devot acatament,
oh crit joiós!, la glànola ha passada,
Reina del Cel, pel vostre valiment.

Valls per a Vós, lloança vol perenne,
instituint les Festes decennals.
En Pau Baldrich segella el vot solemne
amb resplendors d'afectes filials.

Pluja d'estels cau sobre Vós, Matrona,
forta Judit que vetlla la Ciutat;
al nostre clam Pius desè us corona
amb l'esplendor de l'alta majestat.

El vostre fill, la glòria del Déu Pare
joiós somriu de veure vostre esguard,
que bell serà d'estrènyer els llaços, Mare,
d'eterna amor ací i al Cel més tard.

Als vostres peus, els nuvis fan ofrena
de blancs ramells, les mares de llurs nins,
els afligits, del bàlsam de la pena,
els jovencells, de flors dels seus jardins.

Clarors de seny doneu-nos, gran Senyora,
ales al cor, a l'esperit encís,
i en arribar la nostra darrera hora
el goig etern de Vós al Paradís.

 

1. ORACIÓ PREPARATÒRIA

En nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.
Amén.

Us saludem Maria,
mare de Déu i mare nostra,
que sota l'advocació de la Candela,
vetlleu pels vostres fills,
que viuen a la ciutat de Valls.
Seguint l'exemple dels nostres pares,
venim a visitar-vos
per agrair la protecció rebuda al llarg dels segles.
Heu acollit els vostres fills
en hores de bonança i de desgràcia.
Acolliu-nos també avui, Mare,
i mireu-nos bondadosa.
Que aquesta Novena, d'amor i de pregàries
ens ajudi a ser forts en la fe
i a superar les dificultats de la vida.
Ensenyeu-nos, Mare, a contemplar Jesús,
que seu als vostres braços,
perquè sigui Ell la llum de la nostra vida.
Ajudeu-nos a estimar la nostra terra
i alhora ser acollidors i solidaris.
I sota la vostra mirada amorosa
ajudeu-nos a ser portadors de pau
i a donar un testimoni del vostre Fill, Jesucrist.
A Ell sigui donada la glòria i l'honor
en unió del Pare i de l'Esperit Sant.
Amén.


2. LECTURA ESCOLLIDA PER A CADA DIA DE LA NOVENA

Posteriorment, moment de silenci per a la reflexió i la pregària personal.

3. FETS DE LA NOSTRA HISTÒRIA

4. INVOCACIONS

1. Maria de Natzaret, noia del poble,
fidel i plena de gràcia,
que vàreu acceptar el que Déu us proposava
per l'anunci de l'àngel,
feu-nos fervents oients de la paraula de Déu
per descobrir la seva voluntat
i posar-la sempre en pràctica.

Déu vos salve, Maria.

2. Mare de Jesús,
sempre atenta a les necessitats dels vostres fills,
inspireu els esposos perquè facin de la seva llar un fogar d'amor,
feu que no manqui als nens l'educació i l'estima dels pares,
doneu forces als joves per ser responsables i generosos
i animeu els ancians a donar un testimoni de fe i d'espernaça.

Déu vos salve, Maria.

3. Mare de l'Església,
vos que vàreu ser present al naixement de l'Església
acompanyant els deixebles en els seus primers passos,
feu-nos la gràcia de comprendre la voluntat del vostre fill
de viure la fe en la concòrdia i la unitat,
i ajudeu-nos a donar un testimoni clar de l'evangeli,
seguint els camins que l'Esperit ens senyala.

Déu vos salve, Maria.

4. Mare de Déu de la Candela,
que teniu casa entre nosaltres,
us preguem que il·lumineu i protegiu
amb la vostra presència la nostra ciutat de Valls;
i us feu present en els moments importants de la nostra vida,
per donar-nos, com ho vàreu fer a Canà,
l'ajuda de la vostra intercessió i del vostre consell.

Déu vos salve, Maria.

5. PREGÀRIA FINAL

Us donem gràcies Mare de Déu de la Candela,
per la vostra presència maternal
que porta pau al nostre poble.
Escolteu les nostres súpliques en les hores de dolor.
Feu-nos sentir la vostra mà guaridora.
Doneu-nos força per ser fidels seguidors de Jesús,
quan ens sentim temptats de negar-lo
amb els nostres fets o paraules.
Moveu-nos a ser solidaris dels nostres germans.
Acollidors dels immigrants i marginats.
Ensenyeu-nos a perdonar tal com Déu ens ha perdonat.
I pregueu per nosaltres
quan arribi l'hora de trobar-nos per sempre amb el vostre fill.
Ell, que és el nostre salvador,
el camí la veritat i la vida.
Amén.

6. CANT DELS GOIGS

Entrada
Puig que a Valls feu venturosa
i amb Vós cap mal no recela.

Tornada
Maria de la Candela
Mireu-nos sempre amorosa.

La fama immemorial
de prop de sis segles ha,
diu que a Valls us venerà
com a remei celestial,
oferint-vos do immortal
de llum que a l'altar us posa.
Maria de la Candela...

Afligits el Principal
per la pesta vehement
plorà als vostres peus la gent,
el clergue i el magistrat,
i vostre braç esforçat
la desterrà pressurosa.
Maria de la Candela...

En veure l'assot estrany
de la llagosta terrible,
tingueren infalible
dels fruits la pèrdua i dany;
clamaren en aquest afany
i dàreu collita copiosa.
Maria de la Candela...

Quina multitud de favors
benigna no vessàreu,
després que pia escoltàreu
nostres ànsies i clamors
en les penes i dolors
d'una passa contagiosa?
Maria de la Candela...

Quan les febres més ardents
deixant vidus els casats,
els infants desemparats,
i els cementiris plens,
el vostre afecte immens
mudà la sort llastimosa.
Maria de la Candela...

Als malalts que sospirant
i gemegant en sos llits
amb clamors adolorits
fervorosos vots us fan,
Vós, en processó passant,
doneu salut prodigiosa.
Maria de la Candela...

En tota tribulació
si us reclamen amb fe pura
desterreu nostra amargura
concedint la pretensió,
i acredita tot això
tanta dàdiva preciosa.
Maria de la Candela...

Final
Puix que Valls amb fe ardorosa
vostra piertat anhela.
Maria de la Candela
Mireu-nos sempre amorosa.

 Partitura dels GOIGS